Alimentar els ossos des de la infància

Durant tota la nostra vida, l'os experimenta un procés de remodelació contínua, formant os nou i reabsorbint el ja format per lliurar calci a la sang en la mesura que ho necessita. Durant la infància predomina la formació d’os, en l’adult jove s'igualen aquests processos i des de la quarta dècada de la vida es perd os en ser el procés de resorció òssia més gran que el de formació.

Perquè un os creixi i es mineralitzi adequadament, és necessària una alimentació que aporti l’energia suficient, però que no sigui excessiva. Menjar amb regularitat i consumir refrigeris sans, que incloguin aliments rics en carbohidrats, fruites i verdures, productes lactis, carns magres, peix, aus de corral, ous, llegums i fruits secs, contribuirà a un creixement i un desenvolupament adequats.

Els adolescents, a més d'estar exposats a modes alimentàries passatgeres i a les tendències a aprimar-se, acostumen a saltar-se àpats i desenvolupar hàbits alimentaris irregulars.

Per aquesta raó, l'entorn familiar i escolar té una gran importància a l'hora de determinar l'actitud del nen i l’adolescent cap a determinats aliments i el consum dels mateixos.

Detallarem quines són les vitamines i minerals més rellevants:

• Les vitamines D, K i C, intervenen en la formació de la massa òssia.
• La vitamina D és una vitamina molt especial i completament diferent a les altres, ja que part d'ella és produïda per l'organisme i a més actua com una hormona regulant, entre altres coses, l'entrada i la sortida del calci. És la que ens permet que el calci, sigui aprofitat pel nostre organisme, ja que s'encarrega de facilitar la seva absorció a l’intestí.
• La vitamina D és imprescindible per a l'absorció del calci, fòsfor i magnesi en els ossos.  El seu dèficit és molt freqüent a la nostra població, sobretot a l’hivern, per això és necessària una adequada exposició al sol. N’hi ha prou en exposar-se al sol uns 20 minuts al dia (només extremitats superiors i inferiors).
• El calci ens l’aporten principalment els aliments làctics i derivats, els ous, els fruits secs, el peix blau (a més, font de vitamina D), i el marisc.
• Les verdures, fruites, llegums i cereals també contenen calci, però en menor quantitat.
• El fòsfor el podem trobar al peix, a la carn, a la llet, als ous, als cereals integrals, als fruits secs i a les llegums.
• Pel que fa al magnesi, les seves fonts principals són el cacau, les llavors i fruits secs, els cereals integrals, les llegums, les verdures i hortalisses. També es troba, però en menor quantitat, en carns, làctics i fruites.

Per tant, és vital que els nens tinguin una adequada nutrició i una dieta sana perquè el seu potencial de desenvolupament sigui òptim. Durant la infància i l'adolescència, els hàbits dietètics i l'exercici físic poden marcar la diferència entre una vida sana i el risc de patir malalties en anys posteriors.

Salut i fins la propera!