Prevenció en els trastorns de la conducta alimentària (TCA)

Els trastorns de l’alimentació, entre els que es destaquen l’anorèxia i bulímia nerviosa i altres trastorns no especificats com el síndrome per afartament, són alteracions psicològiques greus. Han estat presents al llarg de la història, però és actualment quan estan augmentant considerablement.

L’ideal de bellesa vigent imposa un tipus de cos cada vegada més prim i al adquirir-lo pressuposa falsament l’adquisició de valors com la felicitat, l’èxit, el triomf, etc.

L’adolescència i la joventut són moments de gran vulnerabilitat, i afecta sobretot a nenes i joves del sexe femení, ja que la seva pròpia identitat està en construcció i és més difícil tenir un criteri i uns valors propis, a més a més, l’aprovació del seu cercle d’amistats, es converteix en l’eix primordial en aquesta etapa.

Són trastorns que es cronifiquen en gran part dels casos, requerint un tractament molt llarg i complex. El pacient i el seu entorn més proper, sobretot la família, pateixen un gran desgast i patiment personal.

Per tot plegat, és fonamental detectar-los precoçment i prendre les mesures preventives pertinents.

Un programa de prevenció primària en trastorns alimentaris hauria d’abordar els següents aspectes:

1. Informació. Existeix un gran desconeixement de la malaltia i els seus riscos. Per això, serà bàsic comptar amb una adequada informació sobre els factors que desencadenen la malaltia i els requisits necessaris per al seu correcte tractament.

2. Modificació de conductes precursores de la malaltia. Desenvolupar programes que incideixin en la correcció d'aquelles conductes (dietes restrictives sense motiu a esquenes de la família, per millorar la seva figura) que s'han demostrat que són precursores dels TCA.

3. Identificació dels grups de risc. A través de qüestionaris es poden detectar aquells casos que estan en situació de risc. Per aquest grup s’hauran d’establir mesures que poden anar des de la informació al seguiment, intentant evitar l'aparició del trastorn. Aquests joves, acostumen a tenir problemes amb l’acceptació de la seva figura, forma i pes, però només una minoria serà la que compleixi criteris diagnòstics, per això mateix és de gran interès detectar de manera precoç aquest grup i treballar específicament amb ell.

4. Acció sobre els estereotips culturals i el "body business". Són intervencions encaminades a sensibilitzar a la població del risc que comporta l'actual pressió cultural, dirigida a potenciar determinats aspectes estètics sovint inaccessibles. I sobretot, conscienciar sobre alguns fenòmens subjacents com el "body business"; la pretesa consecució d'un cos atractiu mou grans interessos econòmics i les formes per aconseguir-ho són molt variades i no totes són correctes, algunes inclús, són clarament perjudicials per a la salut (l’exercici físic no controlat, consells de gent no professional, dietes peculiars i les substancies no controlades pels organismes oficials, etc.). Tot plegat, pot propiciar l’aparició de molts casos de trastorns alimentaris.

5. La família. Aquesta es considera com el primer marc des del qual prevenir. Ja que és en aquest entorn on es consoliden les primeres creences, actituds i hàbits, i on es comença a desenvolupar l'autoconcepte de cadascú.

6. Educació escolar. Els programes d'educació alimentària precoç a les escoles, poden reduir la incidència dels TCA. Aquests han d’estar dirigits a estimular la imaginació i la creativitat, i exercir activitats que fomentin un esperit crític respecte a l'alimentació, el culte al cos, els missatges publicitaris i els factors de risc dels TCA. Orientar-los des del punt de vista de l'educació per a la salut, fomentant la motivació, les habilitats personals i l'autoestima.

7. Realització de campanyes de prevenció i conscienciació social dirigides a pares, professors i educadors. Amb la finalitat, no només d’informar, sinó de transmetre la necessitat de generar en els estudiants una autoestima adequada i abandonar les idees respecte al cos "perfecte", que promouen els mitjans de comunicació. Segons plantegen, la formació dels pares és vital si volem que els èxits obtinguts en l'àmbit educatiu es consolidin des de la llar.

8. Els mitjans de comunicació encoratgen de forma oberta el culte al cos, tan freqüent en les adolescents i dones joves de les societats desenvolupades. Per tant, davant d’aquest panorama seria necessari una normativa més estricta sobre la publicitat, evitant els anuncis enganyosos, de manera que s’eviti l'enviament constant d'informació sobre com hauria de ser la nostra imatge corporal.

9. L’activitat física. L’esport supervisat i adequat per cada edat contribueix a crear formes de vida més sanes. És important doncs, que l’esport no sigui exclusivament enfocat com una forma de perdre pes, sinó com un mitjà per adquirir uns hàbits saludables. Llavors, serà adient informar sobre els beneficis que suposa la seva pràctica regular, així com dels riscos que pot comportar el no realitzar-la.

10. L’atenció mèdica primària.  Els metges haurien de ser capaços de detectar les conductes de dieta insanes, per modificar-les en els grups de població vulnerables per mitjà de programes educatius, i fomentar les tradicions culinàries, insistint en la importància de seguir una dieta equilibrada, variada i saludable.

Per acabar m’agradaria afegir, que si existeix la necessitat real de posar-se a dieta, cal posar-se en mans d’un/a professional en nutrició. 

Salut i fins aviat!